La metamorfosi de les publicacions. Les revistes locals

Article publicat al setmanari Empordà

Han estat molts els intents de crear una revista amb informació local (és a dir, aquelles publicacions que podem trobar als bars i altres locals, i que estan lligades al nostre territori), però fa molts anys que no hi ha un mitjà sòlid i econòmicament viable a Roses. La revista Deriva, el Rosinc i ara la Revista de Roses, recentment desapareguda, són els exemples més destacats.


L’altra nit vaig participar a una tertúlia sobre el concepte de metamorfosi (transformació). Algú va dir que la transformació, a la mitologia clàssica era un dels atributs dels Déus, i per tant una de les coses que els diferenciava dels humans. Les nostres atzaroses vides estaven sotmeses al canvi constant, però estaven excloses del do de la transformació.
Al matí següent, mentre esmorzava un cafè amb llet i pensava a la nit anterior, vaig llegir la notícia que la revista de Roses tancava definitivament per problemes econòmics. En va ser impossible no pensar a la revista Deriva, de la qual vaig formar part. Vaig recordà el Rosinc, i més enllà La voz del caos, revista dadaista i irreverent que comptava amb l’armament literari de creació massiva de l’Antonio Pérez entre d’altres. També, més lluny encara vaig recordà revistes con Bahia o La Veu.
A mesura que passava el dia es feia més clar al meu cap que l’article que havia d’escriure parlaria d’aquestes revistes. A la tarda, a les 5:35 (perdoneu l’exactitud irrellevant de la dada temporal) vaig anar a comprar el pà i vaig veure una sèrie de revistes. La primera que en va sorprendre va ser la revista Arena. Potser la més antiga encara en funcionament, el seu format era decebedor. Sense cap sentit estètic, la publicació era una amalgama de text, majoritariament en alemany, i alguna foto més o menys picant. L’altra revista era La revista de Dona, amb una estètica més acurada però amb un contingut, si més no, difícil de definir.
Més enllà hi havia la revista Mira’m, que es continua editant amb una línia força definida, i la revista Roses Digital, de recent creació i dissenyada a partir del principi deontològic de “Copiar i enganxar”, característic del món d’internet, i sense cap pretensió editorial més enllà de duplicar allò que ja s’ha publicat a la seva web.
Quan sortí de la botiga vaig pensar que en el fons, i sota formes molt diverses, totes les revistes eren diferents transformacions d’una mateixa idea, d’una única revista de Roses. Que d’alguna manera, totes aquelles revistes, que ara pertanyien al passat, havien contribuït a la creació d’aquestes noves publicacions, i que en el fons, com diu la màxima científica: l’energia no es perd sinó que es transforma.
a les 21:30h vaig rebre una trucada on m’informaven que una persona molt propera a nosaltres havia mort. El meu dèbil raonament positivista sobre la teoria de la reencarnació de les revistes s’enfonsava completament. Vaig comprendre que el tancament de cada una d’aquelles revistes havia estat una altra oportunitat perduda, un altre intent de crear un mitjà perdurable. Vaig comprendre que a la macabra sèrie de revistes desaparegudes, ara s’havia d’afegir un altre nom, el de la Revista de Roses.
Per als Deus, com diu la mitologia clàssica, la transformació és molt fàcil, però per als humans les coses són finites i les oportunitats, comptades.

Comentarios

Entradas populares