Empordà TV i el teu minut de glòria
Article publicat al setmanari Empordà el dia 13 d'octubre de 2009
Una de les novetats d’Empordà Tv per aquesta temporada ha estat l’espai El meu minut. En aquest micro espai la cadena regala un minut a qui vulgui dir alguna cosa. D’aquesta manera vol fer un pas més per apropar-se als seus televidents, però també és un esglaó més d’allò que anomenem telerealitat i evidencia una certa crisi generalitzada de continguts a les diferents televisions.
Comentava Lou Reed a una entrevista concedida a Emili Manzano, que un dels projectes que tenia Andy Warhool als anys 80 era enregistrar les trucades telefòniques que gent anònima feia a una cabina de telèfons i després retransmetre-ho. Segurament moltes persones van pensar que aquesta idea novadora no interessaria a ningú. Ara, 20 anys després, els fills d’aquell es passen hores mirant un programa (crec que van ja per la desena edició), que retransmet 24 hores al dia gent qualsevol que fa coses insignificants.
Sens dubte la nostra mirada ha sofert en els últims anys una atracció cap allò més proper. Fugint de les grans històries, de les grans narracions que van entrar en crisi a finals dels anys 60, busquem allò que creuen, il·lusòriament, més real, i fins i tot es podria dir que d’alguna manera la nostra mirada gairebé necessita tocar les coses.
En aquest sentit, la imatge poc construïda, la utilització de la càmera digital no professional, la estètica amateur a la pornografia, o la importància cada vegada més gran del documental com a gènere cinematogràfic, ens mostren aquest gust per allò en aparença real.
L’esforç en els últims anys de les televisions locals (i els mitjans de comunicació en general) per arribar a la gent i mostrar la realitat més immediata ha estat molt important. No fa gaires dies el president de la Diputació de Girona, el senyor Enric Vilert, augurava el gran èxit de la informació de proximitat i de les televisions locals.
Com a mitjà de comunicació local la importància de Tv Roses al principi i d’Empordà Televisió actualment ha estat extraordinària i el seu programa de notícies és una de les fons d’informació local de referència. Tot i així, cal dir que gran part de la seva programació ha estat sovint sota mínims. Massa assentada a la funció informativa de caire oficialista havia descuidat la producció pròpia o propera (potser degut a l’alt cost o la falta de recursos), caient en una producció monòtona.
Pel que sembla aquesta inèrcia lentament està canviant. Programes com “La mosca al nas”, “Sabies que”, i ara “El meu minut” i fins i tot l’estrenat aquesta setmana i molt prometedor “Afers Interns”, donen un aire fresc a la graella televisiva. Cal destacar també l’aparició de la web, http://www.empordatv.cat, on es poden tornar a veure gran part del contingut, i la incorporació d’alguns joves de la població que volen fer coses i demanen el seu espai.
Cap al 1968 Warhol va dir la famosa frase:”al futur tot el món serà famós durant 15 minuts”. Els temps canvien i a la televisió el temps és or. Empordà TV us regala un minut, mire’m d’aprofitar-lo, perquè com deia la cançó són “malos tiempos para la lírica”.
Una de les novetats d’Empordà Tv per aquesta temporada ha estat l’espai El meu minut. En aquest micro espai la cadena regala un minut a qui vulgui dir alguna cosa. D’aquesta manera vol fer un pas més per apropar-se als seus televidents, però també és un esglaó més d’allò que anomenem telerealitat i evidencia una certa crisi generalitzada de continguts a les diferents televisions.
Comentava Lou Reed a una entrevista concedida a Emili Manzano, que un dels projectes que tenia Andy Warhool als anys 80 era enregistrar les trucades telefòniques que gent anònima feia a una cabina de telèfons i després retransmetre-ho. Segurament moltes persones van pensar que aquesta idea novadora no interessaria a ningú. Ara, 20 anys després, els fills d’aquell es passen hores mirant un programa (crec que van ja per la desena edició), que retransmet 24 hores al dia gent qualsevol que fa coses insignificants.
Sens dubte la nostra mirada ha sofert en els últims anys una atracció cap allò més proper. Fugint de les grans històries, de les grans narracions que van entrar en crisi a finals dels anys 60, busquem allò que creuen, il·lusòriament, més real, i fins i tot es podria dir que d’alguna manera la nostra mirada gairebé necessita tocar les coses.
En aquest sentit, la imatge poc construïda, la utilització de la càmera digital no professional, la estètica amateur a la pornografia, o la importància cada vegada més gran del documental com a gènere cinematogràfic, ens mostren aquest gust per allò en aparença real.
L’esforç en els últims anys de les televisions locals (i els mitjans de comunicació en general) per arribar a la gent i mostrar la realitat més immediata ha estat molt important. No fa gaires dies el president de la Diputació de Girona, el senyor Enric Vilert, augurava el gran èxit de la informació de proximitat i de les televisions locals.
Com a mitjà de comunicació local la importància de Tv Roses al principi i d’Empordà Televisió actualment ha estat extraordinària i el seu programa de notícies és una de les fons d’informació local de referència. Tot i així, cal dir que gran part de la seva programació ha estat sovint sota mínims. Massa assentada a la funció informativa de caire oficialista havia descuidat la producció pròpia o propera (potser degut a l’alt cost o la falta de recursos), caient en una producció monòtona.
Pel que sembla aquesta inèrcia lentament està canviant. Programes com “La mosca al nas”, “Sabies que”, i ara “El meu minut” i fins i tot l’estrenat aquesta setmana i molt prometedor “Afers Interns”, donen un aire fresc a la graella televisiva. Cal destacar també l’aparició de la web, http://www.empordatv.cat, on es poden tornar a veure gran part del contingut, i la incorporació d’alguns joves de la població que volen fer coses i demanen el seu espai.
Cap al 1968 Warhol va dir la famosa frase:”al futur tot el món serà famós durant 15 minuts”. Els temps canvien i a la televisió el temps és or. Empordà TV us regala un minut, mire’m d’aprofitar-lo, perquè com deia la cançó són “malos tiempos para la lírica”.
Comentarios
Publicar un comentario