El paisatge empordanès a estudi
Article publicat al setmanari Empordà
Potser les muntanyes eren les mateixes, el mar i el cel també, però el paisatge que van veure el nostres avis no és el mateix que veiem avui i res te a veure amb el que veuran els nostres fills. I és que el paisatge, com va assenyalar l’ Anna Badia, Doctora en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona, a la classe inaugural del postgrau Paisatges turístics i noves tecnologies: teoria estètica i gestió del patrimoni cultural, pot ser moltes coses menys estàtic.
Com moltes altres poblacions costaneres, Roses és un exemple clar d’aquest dinamisme i aquesta transformació constant del paisatge. Només cal veure algunes de les excel•lents fotografies de principis de segle realitzades per V. Fargnoli o d’altres més recents com les recopilades per M. Àngels Suquet i Marc Auladell al llibre “Costa Brava. Panoràmica” per donar-nos compta de l’impacte que va comportar l’arribada del turisme dels anys 60 i 70 a la població i el naixement d’una economia basada en la construcció i el sector terciari que va provocar l’abandonament en molts casos de la forma de vida més habitual com era la pesca i els olivars. Gran part d’allò que havien estat horts, olivars o vinyes, es van vendre i es va començar a construir. Allò que als anys 50 quedava a les afores del poble com per exemple el barri dels pescadors o el col•legi Narcís Monturiol, paulatinament va quedar al centre. Allò que era aïllat i sense cap servei públic com el mas Boscà o el mas Fumats, el creixement incontrolat els va convertir en urbanitzacions de segona residència.
Potser per això, a Roses, com a moltes d’aquestes altres poblacions costaneres cal aturar-se i pensar sobre el paisatge. En aquest sentit, el postgrau Paisatges turístics i noves tecnologies: teoria estètica i gestió del patrimoni cultural pot esdevenir una eina extraordinària per a repensar l’Empordà.
No fa gaires dies, el 18 de desembre del 2010, es van fer públiques les conclusions de les jornades “l’Empordà, el paisatge com a actiu econòmic”que es van celebrar durant 4 caps de setmana a Vilajuïga, Llançà, Palau-Saverdera, Pau i finalment Roses. Una d’aquestes conclusions era la necessitat de reinventar-se. Tal com es va dir en aquella ocasió, “el gran nombre d’aturats és conseqüència de l’excessiva dependència de sectors en crisi com la construcció i l’estacionalitat del sector serveis, per això cal apostar per sectors emergents i noves activitats econòmiques”. En aquest sentit és clar que la natura, o millor dit, el paisatge com a construcció cultural immersa en els canvis constants de la societat actual, serà un dels pilars del futur de l’Empordà, i és precisament per això que es fan més necessaris que mai aquest tipus d’estudis superiors.
L’Empordà i el seu paisatge no pot esdevenir una rotonda enjardinada envoltada de barris o poblacions marginals, no ha de ser un camp de golf per a les classes benestants, no pot ser un parc temàtic.
Els estudis universitaris que ara comencen, amb més d’una quinzena de persones que provenen de llocs tan diversos com Portbou, Terrassa, Girona, Olot o fins i tot d’altres països com Colòmbia i Mèxic, poden esser una gran eina per a repensar l’Empordà, per a buscar aquestes noves activitats econòmiques. També per repensar i entendre el propi poble de Roses com a comunitat, amb les seves peculiaritats i els seus trencaments fruit de la seva història recent. La finalitat del curs, és la formació d'experts per treballar en la interpretació, visibilitat i senyalització del patrimoni i el paisatge mitjançant les tecnologies de la informació i de la comunicació.
Segurament si a algun d’aquells pagesos que vivien a Roses fa 50 anys els hi haguessin dit que els seus horts o les seves vinyes, que aquells safareig públic (que alguns volen tirar a terra), que aquelles cases dels mestres, aquella llotja del peix, o aquell mas abandonat serien matèria d’estudi per part d’un postgrau de la Universitat Autònoma de Barcelona, i a més a més, que aquests estudis es realitzarien a Roses mateix no s’ho hauria cregut. Però els temps canvien i el paisatge també.
Potser les muntanyes eren les mateixes, el mar i el cel també, però el paisatge que van veure el nostres avis no és el mateix que veiem avui i res te a veure amb el que veuran els nostres fills. I és que el paisatge, com va assenyalar l’ Anna Badia, Doctora en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona, a la classe inaugural del postgrau Paisatges turístics i noves tecnologies: teoria estètica i gestió del patrimoni cultural, pot ser moltes coses menys estàtic.
Com moltes altres poblacions costaneres, Roses és un exemple clar d’aquest dinamisme i aquesta transformació constant del paisatge. Només cal veure algunes de les excel•lents fotografies de principis de segle realitzades per V. Fargnoli o d’altres més recents com les recopilades per M. Àngels Suquet i Marc Auladell al llibre “Costa Brava. Panoràmica” per donar-nos compta de l’impacte que va comportar l’arribada del turisme dels anys 60 i 70 a la població i el naixement d’una economia basada en la construcció i el sector terciari que va provocar l’abandonament en molts casos de la forma de vida més habitual com era la pesca i els olivars. Gran part d’allò que havien estat horts, olivars o vinyes, es van vendre i es va començar a construir. Allò que als anys 50 quedava a les afores del poble com per exemple el barri dels pescadors o el col•legi Narcís Monturiol, paulatinament va quedar al centre. Allò que era aïllat i sense cap servei públic com el mas Boscà o el mas Fumats, el creixement incontrolat els va convertir en urbanitzacions de segona residència.
Potser per això, a Roses, com a moltes d’aquestes altres poblacions costaneres cal aturar-se i pensar sobre el paisatge. En aquest sentit, el postgrau Paisatges turístics i noves tecnologies: teoria estètica i gestió del patrimoni cultural pot esdevenir una eina extraordinària per a repensar l’Empordà.
No fa gaires dies, el 18 de desembre del 2010, es van fer públiques les conclusions de les jornades “l’Empordà, el paisatge com a actiu econòmic”que es van celebrar durant 4 caps de setmana a Vilajuïga, Llançà, Palau-Saverdera, Pau i finalment Roses. Una d’aquestes conclusions era la necessitat de reinventar-se. Tal com es va dir en aquella ocasió, “el gran nombre d’aturats és conseqüència de l’excessiva dependència de sectors en crisi com la construcció i l’estacionalitat del sector serveis, per això cal apostar per sectors emergents i noves activitats econòmiques”. En aquest sentit és clar que la natura, o millor dit, el paisatge com a construcció cultural immersa en els canvis constants de la societat actual, serà un dels pilars del futur de l’Empordà, i és precisament per això que es fan més necessaris que mai aquest tipus d’estudis superiors.
L’Empordà i el seu paisatge no pot esdevenir una rotonda enjardinada envoltada de barris o poblacions marginals, no ha de ser un camp de golf per a les classes benestants, no pot ser un parc temàtic.
Els estudis universitaris que ara comencen, amb més d’una quinzena de persones que provenen de llocs tan diversos com Portbou, Terrassa, Girona, Olot o fins i tot d’altres països com Colòmbia i Mèxic, poden esser una gran eina per a repensar l’Empordà, per a buscar aquestes noves activitats econòmiques. També per repensar i entendre el propi poble de Roses com a comunitat, amb les seves peculiaritats i els seus trencaments fruit de la seva història recent. La finalitat del curs, és la formació d'experts per treballar en la interpretació, visibilitat i senyalització del patrimoni i el paisatge mitjançant les tecnologies de la informació i de la comunicació.
Segurament si a algun d’aquells pagesos que vivien a Roses fa 50 anys els hi haguessin dit que els seus horts o les seves vinyes, que aquells safareig públic (que alguns volen tirar a terra), que aquelles cases dels mestres, aquella llotja del peix, o aquell mas abandonat serien matèria d’estudi per part d’un postgrau de la Universitat Autònoma de Barcelona, i a més a més, que aquests estudis es realitzarien a Roses mateix no s’ho hauria cregut. Però els temps canvien i el paisatge també.
Comentarios
Publicar un comentario