El castell de la Trinitat com a observador de la realitat.

Article Publicat al setmanari Empordà

Tradicionalment, els castells eren fortificacions tancades on els seus inexpugnables murs servien per protegir i aïllar a la població dels més que possibles atacs. Ideada conjuntament amb la Ciutadella de Roses per l'Emperador Carles V i supervisada pel seu fill Felip II, la seva construcció ens parla de la seva funció militar i del paper estratègic del port de Roses dins de la Catalunya moderna tal i com argumenten alguns estudis realitzat, entre els que destaca el portat a terme per l’historiador Pablo de la Fuente, entre d’altres.
A l'actualitat, desterrada aquella primera funció inicial, la fortalesa, que resta a l'espera d'un nou ús, pot contribuir a fer de Roses un indret estratègic dins de l’Empordà, però no pot tornar a ser un espai tancat. Ben al contrari ha d'obrir-se a l'exterior. Els seus murs, que en un passat van ser forts i difícils de penetrar, ara han de ser permeables, transparents, invisibles.
Com molts rosincs durant les jornades europees del patrimoni vaig tenir l'oportunitat de tornar a veure el castell i de pensar en les possibilitats que l'espai ofereix, cal dir que juntament amb altres persones hem fet arribar a l’ajuntament allò que pensem que ha de ser i que no ens agradaria que sigués el castell.
Recordo que fa uns anys, com a membre de l'Associació d'Amics de la Fundació Roses Història i Natura vaig organitzar una visita guiada a les obres del castell de la Trinitat.
Recordo que, tot i que no en veu alta, la crítica en aquell moment va ser que era un espai molt gran, amb molt de formigó però que no s'havia fet un projecte museològic previ que servis per guiar les obres.
Pel que sembla les crítiques i els temors d'alguns rosincs continuen essent les mateixes. La buidor de l'edifici i la falta de definició dels seus usos sembla crear neguit, però crec que ben al contrari és precisament aquesta buidor, la seva polivalència i la seva indefinició allò que al meu entendre fa a aquest espai un lloc més que interessant.
Al llarg del seu treball sobre la cultura al nou capitalisme, el sociòleg americà Richard Senneth, analitzava fa uns anys els espais contenidors de cultura a la societat actual i comentava que allò que els fa interessant és precisament la seva polivalència. Els espais pensat al llar de la modernitat, és a dir, fins a la anomenada post-modernitat i l’eclosió de les noves tecnologies, com a dipositaris de la cultura a l'actualitat estan en crisi.
És per això que els museus entesos simplement com a sales d'exposició i conservació de les obres, les biblioteques enteses simplement com a contenidores i catalogadores de llibres, o fins i tot aquelles institucions que pensen el patrimoni com a una cosa que pertany al passat i cal fossilitzar, etiquetar i dipositar en vitrines, en aquesta societat caracteritzada pel canvi constant i la manca d’ancoratges sòlits, que el sociòleg polonès Zygmunt Bauman va batejar com a “modernitat líquida”, es troben en crisi permanent.
Que hem de pensar noves formes de gestionar i aproximar-nos a la cultura crec que està clar. Però també crec que hem de promoure nous espais contenidors d'aquesta cultura. Si més no, que siguin el suficientment flexibles per ser receptius als futurs canvis.
Al meu entendre el futur del castell passa per ser un espai cultural polivalent, obert a nous projectes, mutable, receptiu, un espai integral i integrador de tot una sèrie de propostes a definir... però sense presa. Al meu entendre donar una única finalitat, sigui gastronòmica, lúdica, museística o simplement lucrativa és tornar a tancar les seves portes a allò que pot esdevenir.
200 anys després de la seva voladura per part dels propis rosincs, hem reconstruït el castell amb les peces que quedaven però el resultat ha de ser diferent. La fortificació pot esdevenir l’escenari perfecte per a les campanyes bèl•liques d’àmbit local però si pugem un dia al castell, un dia solejat, atramontanat, sense idees preconcebudes i mirem des de la seva terrassa cap a l’Empordà ens adonarem de la importància d’aquest mirador, del lloc privilegiat i estratègic d’aquest observador de la realitat que pot esdevenir el castell de la Trinitat.

Comentarios

Entradas populares