Reinventar els espais culturals. El cinema al teatre
Article apregut al setmanari Empordà el dia 25 de novembre de 2008
El cicle de cinema “vides en guerra” organitzat per l’Ajuntament de Roses i la Fundació Roses Història i Natura potser una oportunitat única per promoure definitivament a Roses l’aparició d’un cineclub. El teatre de Roses, lluny de la banalització de les multisales pot esdevenir el lloc de reunió d’aquells que veuen el cinema no només com a un producte de la indústria de l’entreteniment, sinó també com una forma d’apropament a la realitat.
A La cultura del nuevo capitalismo, llibre publicat al 2006 on es recullen tres conferències realitzades pel prestigiós sociòleg Richard Sennett a la universitat de Yale, es parla de les característiques de la cultura en aquest nou tipus de capitalisme posterior als acords de Bretton Woods i la crisi del 73, i del qual molts ja firmen la seva defunció. Una d’aquestes característiques és la capacitat de renunciar al passat, a la pròpia història, i per tant, a la capacitat de transformació, de reinventar-se, d’intercanviar funcions i significats de qualsevol organisme. En aquest sentit hem vist com antigues institucions canviaven radicalment en els últims anys. Un exemple son les biblioteques, que han passat de ser uns espais silenciosos i reservats a una erudició elitista i ensimismada a ser autèntics centres socials. A ser espais dinamitzadors d’una autèntica cultura viva, realitzant tot una gran varietat de propostes, i a on l’aparició de noves eines de recerca d’informació, com internet, ha significat no només un canvi en la seva estructura, sinó el canvi mateix dels propis usuaris.
El teatre de Roses, també està experimentant en els últims mesos aquesta transformació, aquesta recerca de noves funcions de la que ens parla Sennett. A l’espera d’una autèntica sala d’exposicions (assignatura pendent del consistori i que esperem algun dia es reprengui un antic projecte ara sembla ser oblidat), el vestíbul del teatre ha fet aquesta funció amb bona nota. Com ho ha demostrat l’exposició realitzada per l’escultor Narcís Costa aquest estiu, o la dedicada a recordar la importància de la base militar del Pení en el seu 50 aniversari. També des de fa temps, i de forma regular gràcies a l’associació Viumúsika, el mateix lloc funciona com a sala de concerts, creant possiblement l’únic espai a Roses on periòdicament es pot escoltar música en directe.
Actualment i coincidint amb els actes commemoratius del bicentenari de la guerra del francès, al teatre de Roses s’està portant a terme el cicle de cinema “Vides en guerra” del 16 d’octubre al 13 de novembre. Ara pot començar doncs, una nova etapa i una nova funció del teatre vinculada al cinema.
Des de fa temps, diferents col·lectius i actors culturals han reivindicat a la població un espai pel cinema alternatiu. Un tipus de cinema que no estigui determinat per les estrenes cinematogràfiques i els criteris de rendibilitat exclusivament sinó també per criteris tan poc estesos en aquest petit racó del món com els de qualitat, originalitat o compromís social.
Des de fa temps, hi ha hagut intents de crear un cineclub, entre d’altres cal destacar el cinefòrum que va portar a terme l’associació Baruch de Spinoza, de la qual vaig participar activament. Aquella experiència no va tenir l’èxit desitjat, però potser ara ha arribat el moment d’apostar novament per un altre tipus de cinema. Si més no, el teatre de Roses sembla un lloc adient, demostrant així la seva polivalència i la seva importància; sovint qüestionada, com a centre cultural.
Segons els organitzadors, la finalitat del cicle de cinema “vides en guerra” ha estat també valorar l’acollida d’una iniciativa com aquesta i la seva possible continuïtat. Esperem que aquesta bona iniciativa tingui resposta i que finalment, encara que sigui gràcies al teatre, Roses pugui oferir un altre tipus de cinema.
Toni Martínez
Comentarios
Publicar un comentario