2008. L’any del bicentenari de la guerra del francès


Article aparegut al setmanari Empordà el 30 de desembre de 2008

Quan poc abans de començar l’estiu encara no sabia fet públic el programa d’activitats commemoratives del segon centenari de la guerra del francès a Roses, molts van ser els que ens temien una falta de previsió i una oportunitat perduda per donar a conèixer la nostra història. Ara que finalitza l’any podem dir que no ha estat així, i entre d’altres actuacions culturals importants, com per exemple el retorn de les excavacions a la ciutadella o l’exposició de La Costa Brava abans de la costa Brava, aquest any es podrà recordar com l’any del bicentenari.

Certament la tasca realitzada per recordar la cèlebre efemèride ha estat molt satisfactòria. El curs d’història “A dos cents anys de la Guerra del Francès”, organitzat per l’Institut d’Estudis Empordanesos amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses; l’edició del llibre “El setge de Roses de 1808” per part de la Fundació Roses Història i Natura i la seva presentació a càrrec dels seus autors Carlos Díaz Capmany, Justin Reay i Robin Pedler; o l’exposició “A la frontera de l’imperi. guerra i societat a la Roses de la fi de l’antic règim (1773-1833)”, que es pot visitar fins al 15 de març de 2009, són alguns exemples il·lustratius del bon treball portat a terme i que donen testimoni d’una manera de fer nova o pràcticament nova a la nostra vila.
Acostumats a la pompositat i grandiloqüència de grans celebracions, com per exemple la inauguració del Museu de la Ciutadella al 2004 a càrrec del grup de teatre Els Comediants, que tenia per objectiu aconseguir un gran ressò mediàtic i per tant una gran publicitat als mitjans de comunicació, el programa commemoratiu dels aconteixement de 1808 a Roses explora una altra forma de fer. Sens dubte, aquest ressò mediàtic que busca qualsevol acte cultural és necessari, però per si sol no pot justificar una gran despesa municipal. El número de visitants d’una exposició per exemple, és important, però no pot ser l’únic criteri.
El programa de la commemoració del bicentenari de la guerra del francès oferia un producte modest, sense grans pretensions mediàtiques, i en aquest sentit podríem parlar d’una certa mancança, però amb un contingut extraordinari i referencial per a futures commemoracions.
Certament vivim en el món de l’espectacle, és a dir, que la cultura ens ofereix una visió del món contemplativa per al delit dels nostres sentits, però també aquesta cultura ens ha d’oferir una visió del món com a espai d’interrelacions compartides que provenen d’aquest petit tresor que és la història. Aquesta història que amb el pas del temps queda soterrada per les successives capes d’aconteixements i que cada nova generació ha de tornar a exhumar.
Cal dir que si be el 1808 va ser un any important per a la història de Roses, el 2008 a estat l’any en que la història ha passat a ser un factor important per a la vila. Cal continuar treballant en aquesta direcció, amb la mateixa mirada serena i acurada sobre el nostre passat, però de la mateixa manera també es fa necessària una visió cap al futur.
Ara que estem en temps d’auguris i desitjos, esperem que el 2009 sigui l’any en que la cultura viva tingui també el seu reconeixement. En aquest sentit, l’Espai Cultural de la Ciutadella pot esdevenir el punt de trobada ideal entre el passat i el present. Però de tot això ja en tindrem temps de parlar-ne l’any vinent.
Toni Martínez

Comentarios

Entradas populares