Canvi climàtic. Una cursa pel poder mundial
Article publicat el dia 26 de gener de 2010 al setmanari emporda
Eren moltes les expectatives i somnis ecològics posats en la fallida Conferència del Clima de las Nacions Unides a Copenhague 2009. La ciutat bàltica va acollir durant el passat mes de desembre un gran nombre de militants ecologistes i interessats pel medi ambient en general que desitjaven que els 189 països reunits firmessin un acord vinculant sobre el canvi climàtic que substituís el desacreditat protocol de Kioto que expira al 2012.
Eren moltes les expectatives i somnis ecològics posats en la fallida Conferència del Clima de las Nacions Unides a Copenhague 2009. La ciutat bàltica va acollir durant el passat mes de desembre un gran nombre de militants ecologistes i interessats pel medi ambient en general que desitjaven que els 189 països reunits firmessin un acord vinculant sobre el canvi climàtic que substituís el desacreditat protocol de Kioto que expira al 2012.
Però també cal dir que a la ciutat danesa no només es jugava una partida en nom de la terra. També es jugava el lideratge de les noves potències. És clar que després d'allò que Francis Fukuyama va anomenar el Fi de la història, després del xoc de civilitzacions profetitzat per samuel Huntington, o després de la feblesa dels Estats Units retransmesa en directe l'11 S i la recent fallida del sistema financer i econòmic encara per pair. Després de tots aquests successos, tot apunta a nous canvis no només climàtics sinó també a les diferents xarxes de poder mundial.
Després d'haver expoliat la terra com a fons d'energia durant la Revolució Industrial del segle XIX i quasi be tot el segle XX amb la gran industria i l’arribada de l’electrònica, sembla que el primer mon s'ha donat compta dels perills de veure la natura no cam a part del nostre propi "ésser en el mon" sinó com una propietat intercanviable i transformable en diners. Aquest creixement exponencial que ha experimentat el primer mon i que és una de les causes de les injustícies socials a nivell mundial, ens ha proporcionat tota classe de comoditats. Però també ha produït el canvi climàtic i el perill d'acabar amb tot el que hem construït com si es tractés del castell de sorra que l'onada d'aigua s'emporta amb la major de les indiferències i sota la mirada del nen que porta tota la tarda amb la seva pala de plàstic.
Ara que el petroli té els dies comptats, el desenvolupament dels diferents països passa més que mai per la obtenció de fonts energètiques i dels recursos naturals. En aquesta guerra de les diferents potències pel control estratègic d'aquests recursos la Conferència de Copenhague ha estat una batalla més.
Però mentre la tirania del biocombustible esclavitza a un gran nombre de països del tercer mon, i els que gobernen utilitzen el medi ambient com a forma de control dels països més pobres, aquí ens dediquem a criminalitzar i perseguir aquells que tiren el cartró al contenidor del plàstic o el vidre al contenidor de rebuig.
Eren moltes les expectatives, però haurem d'esperar un altre oportunitat. Mentre tant, Fernando Alonso vestit de color vermell serà el nou pilot de l'esquadra Ferrari i l'Emilio Botin apareix als diaris abraçat a Louis Hamilton. Segons diuen, a la Formula 1, aquests any faran les màneges dels sortidors de benzina encara més grans per tal de poder consumir més petroli en el menys temps possible, tot i que no hi haurà repostatge durant la cursa. Potser perquè la gent no vegi quant combustible es capaç de gastar un cotxe en temps de crisi.
Comentarios
Publicar un comentario